Feia uns mesos em plantejava, sempre des de la meva perspectiva com a estudiant, què és el periodisme i què implica fer de periodista. Quan parles amb gent de la professió, tothom coincideix a dir que és un ofici, una vocació que no té horaris fixes, que està mal pagada... però tot això es veu compensat per la gratificació que comporta fer el que realment m’agrada: saber què succeeix al meu voltant i entendre millor la societat en què visc, per després tenir la capacitat d'explicar-ho a la gent.
Durant tot aquest mes he pogut comprovar que m’agrada fer de periodista. Cada dia és diferent; però en el fons, sempre igual. És una monotonia diferent en què cada dia aprens una cosa nova. He tingut molta sort perquè he coincidit amb bons periodistes i tècnics que són uns professionals i que, a més, sempre tenen un moment per a mi, per ajudar-me, explicar-me com funciona tot...
Gràcies a aquestes pràctiques tinc ben clar quin és el meu camí. Sé que encara em queda molt per aprendre i millorar, però això fa que encara tingui més ganes de continuar...
...continuar cantant sempre la mateixa cançó, però amb melodies diferents...
2 comentarios:
Ais, que això comença a semblar el meu bloc...
Ja sabem que fa mandra escriure amb aquesta calor, però els teus fans necessitem la dosi de post...
Ninetaaa! A mi també em passa el mateix. Jo ara porto 4 dies a la tele i la veritat és que estic super contenta. És el que m'agrada fer, ho tinc clar... però tant com per quedar-me a BCN? (perquè a Girona poca cosa hi ha per fer) Aquest és el meu dilema! No ho sé. Quan arribo en aquest punt em rallo i acabo decidint que no cal pensar tant endavant, que quan hi arribi ja decidiré, de moment el dia a dia és que encara estic estudiant i que ara m'ho estic passant de perles a les pràctiques. Visca les pràctiques no remunerades!! :P
Publicar un comentario