“Los Edukadores”

“Jedes Herz ist eine revolutionare Zelle”
“Tot cor és una cèl·lula revolucionària”

“Impressiona a un, eduka a cent”. Aquest és el missatge que es desprèn de la pel·lícula alemanya Los Edukadores, escrita i dirigida per l’austríac Hans Weingartner. L’amor, l’amistat i la lluita contra el capitalisme són els temes centrals del film, que va ser nominat a la Palma d’Or com a millor pel·lícula de 2004 en el Festival de Cinema de Cannes.

Peter (Stipe Erceg) i Jan (Daniel Brühl), cansats de les injustícies del sistema capitalista, es dediquen a entrar a les cases dels rics i, en comptes de robar, canvien els mobles de lloc per desestabilitzar l’ordre i la pau que impera en aquestes mansions. Aviat, però, el caos també arriba a la vida dels nois quan Jule (Julia Jentsch), la nòvia de Peter, s’enamora de Jan...

Un dels eixos centrals de l’obra és la manera com, a través del moviment de la càmera, s’aconsegueix plasmar la mirada i el punt de vista dels tres joves. En aquest sentit, la manera com s’enfoca cada un dels plans mostra com els protagonistes veuen i senten les situacions.

Però la genialitat de la pel·lícula va molt més enllà gràcies a una banda sonora que et transporta al fil argumental i fa que experimentis els mateixos sentiments i sensacions que els protagonistes en totes les escenes amb cançons com The real sky, de Jeff Cole, Gemini, de One Inch Punch, o Mondo, de Looper. Però el toc final és el millor gràcies al melòdic tema de Halleluja, interpretat per Lucky Jim.

El primer cop que vaig veure aquesta pel·lícula va ser al 2004 a Alemanya, tot just quan la van estrenar. Des de llavors, sempre que puc la veig... no sabria explicar ben bé què és el que té i per què m'agrada tant. Suposo que és tot: no només el film en si, sinó també els records del moment en què la vaig veure. Sigui com sigui, aquesta pel·lícula s'ha de veure!