jueves, 1 de mayo de 2008

Senyor polític, oi que em podria dir el titular que JO vull?


Ahir la Gemma Janó i jo vam tenir l’ocasió d’anar al Parlament per fer una entrevista a l’Albert Rivera per al programa que fem a UPF Ràdio (+ que paraules). Vam estar parlant amb el dirigent de Ciutadans tan sols mitja hora perquè ell, a les 10.30h, havia de ser a la Comissió del Parlament. Mentre ens acomiadàvem, ens va comentar que després de la reunió amb els altres partits, faria una roda de premsa sobre les 13.30h. Vam demanar si hi podíem assistir i ens van dir que sí.

Vam arribar una mica abans de l’hora pactada i vam poder escoltar el PSC en roda de premsa. El portaveu adjunt del partit socialista en el Parlament, Joan Ferran, va fer un discurs monotemàtic centrat en CiU, com ELL mateix va anunciar que faria a l’inici de la intervenció. Va començar dient que el PSC estava molt molest “amb l’abstenció de CiU” en les mesures contra la sequera. “CiU ha actuat com un grup polític pueril, immadur i egoista. Creiem que s’ha limitat a imitar ERC”. “CiU posa la seva dinàmica interior per sobre els interessos generals. Pensàvem que no tindrien aquesta actitud. Moltes de les propostes que es van debatre ahir (per dimarts 29) són les mateixes que ells ens van posar sobre la taula fa temps, però no les van dur a terme”.

Tot seguit va donar la paraula als periodistes. Una dona va preguntar si amb aquestes paraules volia dir que ERC era “un partit pueril i immadur”. Per ser sincera, em va sorprendre molt aquesta pregunta. Estava clar que el que aquella periodista pretenia era treure’n un titular. A què venia, sinó, aquella pregunta? Com he dit, el portaveu ja va anunciar a l’inici que ell se centraria només a parlar de CiU. Però és clar... no és notícia que el PSC critiqui CiU (partit a l’oposició), però sí que vagi en contra d’ERC, ja que tots dos formen govern juntament amb ICV. Ferran va mig somriure i va dir que en moltes ocasions “ERC té una actitud pueril”, però tot seguit va matisar “No ens ha agradat l’actitud d’ERC com a partit (en el tema de la sequera), però no dins el Govern. Des del punt de vista governamental el partit és una pinya ”. I va continuar: “L’actitud de CiU no ajuda a fer una política de país. Des del Govern s’ha fet una acció molt constructiva de país i CiU no està a l’alçada de les circumstàncies”. Per tant, està clar quin era el fil argumental de la intervenció. No obstant això, les notícies publicades en alguns diaris remarquen tan sols l’enfrontament (per dir-ho així) del PSC amb ERC.

M’agradaria posar un petit fragment de la notícia que publica EL PAÍS (El PSC explota por los desplantes de ERC, a la que ve “pueril” e “inmadura”) que m’ha sorprès negativament:

Los permanentes desplantes de Esquerra Republicana (ERC) al Gobierno catalán en torno a las medidas antisequía han llevado al límite la paciencia del Partit dels Socialistes (PSC). La abstención de los republicanos en el Congreso a un proyecto aprobado por el Ejecutivo de José Montilla -la prolongación a Barcelona del minitrasvase del Ebro- obligó ayer al PSC a dar un golpe sobre la mesa. "Inmaduro", "pueril" y "partido de pancarta": el portavoz adjunto del PSC en el Parlament, Joan Ferran, se refirió con estos calificativos a sus socios republicanos.

Jo vaig assitir a aquesta roda de premsa i en cap moment vaig tenir la impressió que el PSC donés cap cop sobre la taula per l’actitud d’ERC, perquè a qui volien criticar era a CiU, no pas als republicans. M'ha sorprès negativament aquesta necessitat periodística de buscar un titular. Jo em pensava que l’objectiu d’un periodista era fer de pont entre els esdeveniments ocorreguts i els ciutadans. És cert, però, que Joan Ferran va dir aquestes paraules, els periodistes no menteixen. Tot i això, no crec que reprodueixin fidelment la realitat si tenim en compte que el que ell volia era criticar l’actitud de CiU. És trist que els periodistes es deixin endur per la famosa premissa: No deixis que la realitat espatlli un bon titular.


7 comentarios:

Alex dijo...

Xènia... no és culpa dels periodistes. La culpa real la tenen els que estan a sobre dels periodistes. Malauradament el mite del reporter "lliure", "defensor de la veritat i la pluralitat, "descobridor", "vigilant de la societat", "lluitador de la democràcia"...és tan sols això, un mite. No és que els periodistes busquin un "titular"... Són els consells de redacció o la direcció del mitjà qui el demana. Si el periodista no envia un titular SENSACIONAL (vet a quí d'on sorgeix el "sensacionalisme") el seu cap el renyarà. Cal que la notícia sigui "potent" i millor que la de la competència. Però no culpis als periodistes! Són esclaus d'ells mateixos. Els idealistes, o es van equivocar de professió, o realment, no els veuràs mai en grans mitjans. Sinó en produccions personals o viatjant pel món: diga'ls-hi "freelance".

D'altra banda... a qui vols que critiqui el PSC? A Esquerra? Però si són socis de govern! Clar que els renya una mica, però sap que governen gràcies a ERC, i per tant, més val que somriguin i callin.

Bé, que passis un bon dia del treball!

Atentament,

un humil periodista. I per cert, idealista.

Xènia dijo...

Gràcies pel teu comentari!
Suposo que en el fons sóc una idealista (com tu)... però no creus que és millor això que no pas ser esclau d'un mateix? Ja sé que queda molt utòpic dir-ho, però si tots els periodistes possessin de la seva part les coses podrien canviar.
Aquesta realitat informativa mostra que per estar relament informat és imprescindible consumir més d'un mitjà de comunicació...
Que acabis de passar un bon dia del treball!!

Alex dijo...

Jo crec que els periodistes que no són idealistes són una peça més de l'engranatge del sistema actual. Són peons amb un Sí per resposta només per fardar de treballar a un mitjà de renom.

Si tots els periodistes fossin idealistes potser canviariem moltes coses. Però partim d'una premissa equivocada... no són els periodistes qui fan els mitjans... són grans empresaris. I els empresaris creus que volen canviar les coses? Ells el que volen és estabilitat i més estabilitat per així tenir diners i més diners. Hauríem de tenir empresaris i periodistes compromesos, seria una bomba de rellotgeria. Malauradament és com si un burgès volgués fer una revolució. Però... tinc una bona notícia per tu! Les grans revolucions d'aquest món, han vingut des d'abaix (però s'han gestat des de dalt!, no ho diguis a ningú).
Finalment consider-ho que la poca gent que consumeix mitjans de comunicació haurien de ser conscients que per veure la realitat han de fer un esforç, i mirar-ne més de un. Si no fan aquest esforç que no s'autodenominin intel·lectuals. Pel que fa la gent que s'informa per diaris gratuïts, al capdavall la majoria, caldria regular-ho i que el CAC imposés sancions si no s'informa correctament. Al meu parer, el QUÈ no s'hauria de poder denominar diari d'informació!

Bé, just ara faig la maleta i me'n vaig a passar el cap de setmana a un poblet de 100 habitants a l'Empordà! jeje Que vagi bé el cap de setmana! Ja seguirem reflexionant sobre el periodisme.

Una abraçda.

Alex dijo...

perdó per les faltes, però és k tinc pressa i se'm han colat de garrafals! adéu!

sukkus dijo...

en aquest sentit és molt bo el gag del Polònia sobre El Mundo i l'11-M:

http://www.youtube.com/watch?v=h4Usr2YSSGc

Lògicament exagerat però reflexa bé el sentit.

sukkus dijo...

Per cert, quelcom remarcable de l'entrevista al Riera?

Xènia dijo...

L'entrevista amb el Rivera va ser molt interessant! llàstima que no durés més... breu, però intens (com diria la Gemma Janó :p)