Com pot ser que una mateixa notícia tingui interpretacions diferents en funció del mitjà de comunicació en què es publiqui? El periodista i escriptor Llorenç Gomis va definir la notícia com el fet que “serveix per comunicar amb exactitud i eficàcia” un esdeveniment nou. Aquesta és la teoria. A la pràctica, però, el rigor en les dades és relatiu, ja que s’aplica de manera diferent segons l’emissor.
Un exemple d’aquesta realitat informativa el trobem avui en els diaris La Razón i El País. Des d’un punt de vista estrictament teòric, sembla paradigmàtic com dos mitjans de comunicació poden crear d’un mateix fet dues visions diferents: les declaracions del ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho.
En el primer cas, La Razón parteix de l’agència de notícies Efe. Ja des del mateix titular, es desprèn la idea que el ministre farà tot el possible perquè els immigrants adquireixin més drets: El Gobierno quiere que los inmigrantes puedan votar «lo más pronto posible». Seguint la mateixa línia discursiva, el diari planteja que Celestino Corbacho ha abogado hoy por establecer, «lo más pronto posible», los mecanismos que permitan a los inmigrantes votar en las elecciones municipales. A més, estableix que l’exalcalde de l’Hospitalet estudiarà una de les propostes de la Generalitat per reduir de diez a cinco años el período mínimo de estancia que requieren los extranjeros para obtener la nacionalidad española. Així doncs, les conclusions que es deriven són que Corbacho està a favor dels immigrants i que farà tot el possible perquè puguin exercir el dret a vot.
El País presenta el fet noticiós en forma d’entrevista i mostra una visió diferent (per no dir completament oposada): “Hay que revisar la contratación de inmigrantes en el extranjero”. Amb aquest titular, es posa de manifest la postura restrictiva del ministre cap a la integració i acollida d’immigrants. A diferència de La Razón, el diari del grup PRISA parla, no només dels drets, sinó també de les obligacions dels estrangers i, alhora, planteja la possibilitat que els immigrants més perjudicat per la desacceleració tornin als seus països d’origen.
En aquest sentit, El País mostra un enduriment del discurs governamental en matèria d’immigració que contrasta amb la política laxa del govern que es deriva del diari La Razón. Un mateix fet pot tenir visions diferents (o oposades, com és el cas) segons el context que s’aporti, així com les declaracions que se seleccionin per redactar el text periodístic.
Arribats a aquest punt, ens podríem preguntar: es pot parlar d’objectivitat dins el periodisme? Els mitjans de comunicació actuen en funció dels seus destinataris, que consumeixen un diari o un altre segons la realitat que els venen. Els lectors tan sols llegeixen aquells missatges que volen sentir i, en conseqüència, només tenen en compte les notícies afins a la seva ideologia.
Una mateixa realitat pot tenir interpretacions diferents. Per tant, es podria afirmar que el famós postulat de Benjamin Day, director del diari The Sun de Nova York, els fets són sagrats, les opinions són lliures només és cert fins a cert punt.
3 comentarios:
M'ha semblat un article molt interessant i il·lustratiu del que està passant als mitjant de comunicació d'avui en dia.
Em sap greu reconèixe-ho, però sóc una gran desconeixedora dels poders que manipulen els autors que hi ha darrera els articles, programes, etc dels mitjants de comunicació. Quins motius pot tenir un diari, un canal de televisió, un dial de ràdio per posicionar-se en un costat o l'altre?
Des de la meva humil opinió i com a persona desconeixedora dels grans grups propietaris dels mitjans, crec que la població no té eines per poder discernir, tal i com molt bé ens ha demostrat la Xènia en la seva comparació, entre què és la noticia objectiva i la noticia subjectiva. Des del meu punt de vista això només condueix a un major desconeixement de la realitat per part de la població davant de tantes versions d'un mateix fet i a una desconfiança vers els mitjans.
Crec que la Xènia, que conèix bé qui hi ha darrera dels mitjans, ens podria explicar, sobre el mateix exemple proposat en el seu a article sobre les declaracions del ministre Corbacho, quins interessos s'amaguen darrera cadascun dels mitjans per prendre aquesta posició tan parcial. Són interessos econòmics? Polítics? O és simplemet qüestió de quina és la mà que et dona de menjar?
Esperem la resposta de la Xènia que segur ens il·luminarà una mica el camí a través d'aquesta jungla de la comunicació!!!
Hola Maria del Mar!
En primer lloc, donar-te les gràcies per la teva reflexió. Has inaugurat els comentaris :)
Pel que fa referència al que em planteges, els mitjans de comunicació són empreses que venen notícies. Quan una persona compra un diari, compra la realitat que li ven aquest diari en concret. Per norma general, consumim els mitjans de comunicació amb qui compartim la realitat, perquè ens agrada sentir el que volen escoltar. Fins a quin punt això és objectiu?
Els mitjans, en la mesura del possible, procuren ser neutrals i no distorsionar la realitat. en determinades ocasions, però, determinats mitjans sí que han arribat a plantejar realitats qüestionables i poc fidedignes. Sigui com sigui, el que és cert és que cada mitjà de comunicació respon a uns interessos, ja siguin econòmics, polítics o comercials.
Maria del Mar, si tens cap altre comentari, ja saps!
Els mitjans de comunicació estan la major part manipulats i tots responen a interessos econòmics i polítics a la vegada. Dins de la manipulació lògicament hi ha graus entre mitjans seriosos que enfoquen una notícia dins dels seus interessos (País, La Vanguardia, apurant El Mundo) i els mitjans que clarament tergiversen o falsegen la realitat (La COPE com a exemple més clar).
Així en aquest exemple queda clar que avui en dia la major part de la població espanyola està d'acord en una major regulació de la immigració. Remarcar això és posar a la població en favor del ministre i per tant del PSOE, partit afí al País i al capital econòmic que hi ha darrere d'aquesta empresa. La razón, clarament afí al PP, subratlla el contrari per perjudicar els interessos del seu adversari.
Per sobre d'això però sempre hi ha grans interessos comuns a tot el poder econòmic que impliquen que tots els mitjans estan subjectes a l'interés comú de les grans families capitalistes. Així per exemple als EEUU tots els mitjans de gran consum (progressistes o conservadors), com demostra Daniel Estulin a la Verdadera Historia de del Club Bilderberg, pertanyen en última instància a l'imperi Rockefeller.
No cal dir que disposar de tal poder és tenir els mitjans per dominar a la major part de la població.
Publicar un comentario