No hi ha cap mena d’element identificatiu, la imatge tan sols mostra cinc cossos que pengen. Per sort, no hi ha sang ni es veuen els rostres dels morts. El fotògraf, conscient (potser) que pot ferir la sensibilitat humana, els ha retratat a partir dels braços en avall.
Quants “clics” de la seva càmera hauran estat necessaris per obtenir una bona imatge? Qui s’amaga darrere l’objectiu? Haurà tingut alguna mena de dilema personal a l'hora de fer la foto?
Són moltes les preguntes que em ballen pel cap, però sobretot em plantejo... Ens cal veure aquesta imatge per copsar la gravetat dels fets? Potser sí, potser no... El que està clar és que sense la fotografia jo no m’hagués aturat a llegir la notícia en qüestió ("La pena del talión codena a morir a 150 menores iraníes") i hagués continuat fullejant el diari.
Malgrat tot, quan veig la fotografia (encara ara) m’horroritzo.
4 comentarios:
Segurament, sense aquesta imatge, aquest home no hagués venut la notícia.
Des del moment en el que el periodisme és un mercat, qualsevol cosa que ofereixes competeix amb tot el món, i has de fer que el teu producte sigui 1) molt bo; o 2) molt espectacular, per poder guanyar diners.
I en aquests casos no et jugues ni el prestigi ni l'ètica ni res d'aquestes coses: en aquests moments et jugues el pa de cada dia. I amb això no s'hi juga.
Està clar que els diners mouen el món. Però jo volia anar més enllà. És cert que aquesta imatge és necessària perquè és una mostra de la realitat. No és una foto gratuïta.
Tot i així, crec que s'ha de tenir molta sang freda per fer aquesta fotografia (com també per a moltes altres coses a la vida).
Evidentment he frivolitzat una mica amb el meu comentari, centrant-me només en els diners.
Però hi ha alguna cosa que no sigui frívola en aquest món?
(Ja saps que he perdut la fe fa molt de temps)
tens raó... hi ha coses massa frívoles en aquest món, però prefereixo pensar que tot no segueix ni seguirà per aquest camí...
potser sóc massa idealista?
(bé, ja saps que jo, encara que últimament em costi, no he perdut la fe del tot)
Publicar un comentario