viernes, 5 de diciembre de 2008

Barreres


Dia rere dia fulleges el diari per saber què ha passat al món, però sempre vas a parar als mateixos temes, o almenys aquesta és la meva sensació. D’alguna manera, hi ha determinats fets fatídics que reapareixen cíclicament i saps que al llarg del periple pel diari sortirà alguna notícia relacionada amb els conflictes armats habituals.

I ahir, com gairebé cada dia, l’instint no va fallar. I és que els diaris anaven plens amb la notícia sobre l’atrinxerament dels colons jueus a l’anomenada “casa de la pau”.

L’Estat creu que si marxem de Cisjordània hi haurà pau, però seria un suïcidi, els àrabs estan esperant per matar-nos a tots”. Aquestes paraules d’una de les portaveus em va sobtar de manera molt preocupant perquè vol dir que actuem moguts per la por. Tot i així, no crec que les nostres accions hagin de guiar-se per plantejaments futurs i hipotètics, basats en el que creiem que l’altre pensarà o farà...

Des del meu punt de vista quan hi ha un problema el més convenient és dialogar, perquè la comunicació ens pot ajudar a entendre millor l’altre.

Llavors... què ens porta a evitar un acostament? La por? La falta de voluntat? O simplement el passotisme?

2 comentarios:

sukkus dijo...

La por a l'altri és un dels grans mals de la humanitat, causa de moltes guerres, tinença d'armes per la gent, marginació i exclusió social de certs membres d'ella.

Xènia dijo...

tens raó Jordi, moltes vegades (més sovint fins i tot del que ens podem arribar a imaginar) la por als altres afecta el nostre dia a dia, inclús en les coses més petites...