El llarg recorregut de l’Estatut

L’Estatut de Catalunya ha estat un dels temes clau dins del marc de la política catalana, però també de la política espanyola. Hem pogut comprovar que es tracta d’una qüestió que ha ocasionat greus enfrontaments entre les diverses ideologies del nostre país.

Tot i haver superat totes les votacions pertinents i haver obtingut un resultat positiu en el referèndum que es va realitzar al poble català el mes de juliol de 2006, ara el Tribunal Constitucional està estudiant la validesa jurídica de la nova Carta catalana. El partit conservador del PP, encapçalat per Mariano Rajoy, va presentar davant aquest alt tribunal un recurs d’inconstitucionalitat perquè considerava que la nova llei infringia la Constitució espanyola. El TC va acceptar el recurs. Aquest fet va posar de manifest la polèmica que existeix entre les posicions d’esquerres i de dretes.

Però aquí no s’acabava el conflicte, ja que la recusació del magistrat progressista Pablo Pérez Tremps va decantar la balança a favor del grup conservador. El fet que el TC acceptés la recusació va mobilitzar el Govern de José Montilla a presentar una petició de súplica perquè Pérez Tremps pogués participar en la decisió sobre la validesa de l’Estatut. Molts polítics catalans, com per exemple la consellera de Salut, Marina Gelí, es van mostrar tranquils perquè consideraven que el tribunal respectaria la decisió del poble català.

Ara, però, la balança es reequilibra. La mort del magistrat Roberto García-Calvo fa que el ple estigui integrat per cinc jutges progressistes i cinc jutges conservadors. En cas d’empat, el vot de qualitat de la presidenta inclinarà la balança.

El futur de Catalunya es troba ara per ara en mans del TC. La sentència, sigui quina sigui, marcarà un precedent en la política catalana i espanyola.