¿Des de cuándo el sufrimiento es sinónimo de espectáculo? ¿Por qué permitimos que la muerte de un ser vivo se convierta en negocio? ¿Quién puede entender el tormento como parte de una cultura y tradición?
Estoy segura de que si alguien nos formula estas preguntas sin contexto alguno, todos contestaremos que el sufrimiento no es en absoluto un espectáculo, que la muerte de cualquier ser vivo no debería ser nunca una forma de obtener beneficios y que el tormento no forma parte de nuestra cultura.
Entonces, ¿por qué permitimos que se hagan “eventos culturales” como la Feria de San Isidro, en la que se matan toros a sangre fría?
Por suerte, nuestra sociedad está llena de contradicciones: no siempre matar es sinónimo de arte. Esta mañana he leído una notica que me ha sorprendido, y mucho: Tres meses de cárcel para un hombre que mató a un gato a palos. Es decir, es ilegal acabar con la vida de un animal doméstico, pero no con la de un toro. ¿Por qué? Perdonad mi ingenuidad, pero no veo la diferencia. ¿Quizá es porque es más legítimo matar un animal cuando es delante de mucha gente, y no cuando el “espectáculo” es en petit comité? Serán los misterios del "arte" de matar...
2 comentarios:
Uola bitxu!!
Els límits de l'art són tan borrosos.. Depenen de l'ull que mira, de la sensibilitat de l'artista i del receptor, del propi concepte que es tingui de l'art, etc..
El dia que vaig veure aquesta proposta artística em vaig quedar ben sorpresa:
http://www.youtube.com/watch?v=CHb3XZaMxh4
però tb hem de pensar que l'art és transgressor; és sortir-se de la norma, d'allò establert; és anar més enllà; és trencar esquemes i opinions..
L'art és conflicte, contraposició, lluita, reflexió.. L'artista ens ofereix una proposta i som nosaltres els que decidim si la compartim o no. Difícil decisió, si, però encara més difícil la feina de l'artista, no creus?
1 petunet*
Deu m'en guard de parlar bé del món dels toros però has de pensar que no és una tradició que s'invetès ahir. Fa molt, molts, però molts anys que les "ferias" i "las corridas" formen part de la cultura hispànica, què no només espanyola (Ja sabras que tan a Portugal com a França i sobretot a Amèrica llatina també hi ha molta tradició).
Jo crec que si el món del toreig aconseguís trobar la mateixa satisfacció sense acabar matant l'animal podria salvar-se aquesta tradició. si no, crec que cada vegada anirà a menys.
Tot i així també crec que aquest debat està carregat de demagògia tan per una banda com per l'altra.
Publicar un comentario